‹ esquena

Plasticitat cerebral: per què el cervell mai deixa d'aprendre

 

Durant dècades, es va pensar que el cervell humà arribava al seu màxim desenvolupament durant la infància i que, amb el pas del temps, la seva capacitat per aprendre disminuïa de manera irreversible. Tanmateix, els avenços en neurociència han demostrat que el cervell és molt més dinàmic del que es creia. Gràcies a la plasticitat cerebral —també coneguda com a neuroplasticitat— avui sabem que el cervell pot adaptar-se, reorganitzar-se i aprendre al llarg de tota la vida.

 

Què és la plasticitat cerebral?

La plasticitat cerebral és la capacitat del sistema nerviós per modificar la seva estructura i funcionament en resposta a estímuls interns i externs. Això inclou la creació de noves connexions sinàptiques, l'enfortiment de xarxes neuronals existents i, en alguns casos, la reorganització completa de zones cerebrals després d’una lesió o d'un canvi ambiental.

Segons Morandín-Ahuerma (2022), la neuroplasticitat no és només un fenomen biològic, sinó també cognitiu i social. És el fonament que permet que l'aprenentatge sigui un procés continu, modelable i profundament influenciat per l’experiència, l'emoció i l'entorn.

 

Com es manifesta en l’aprenentatge?

La plasticitat cerebral està directament relacionada amb l'aprenentatge. Cada vegada que adquirim una nova habilitat, recordem una informació o modifiquem una conducta, el cervell canvia les seves connexions neuronals. Aquest procés es produeix al llarg de tota la vida, tot i que amb més intensitat durant la infància i l'adolescència.

Un estudi publicat a Ciencia Latina destaca que una estimulació adequada —especialment en contextos educatius— pot potenciar habilitats cognitives com l'atenció, la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva i el pensament crític, fins i tot en infants amb dificultats d'aprenentatge.

A més, García Salaya et al. (2025) assenyalen que factors com la curiositat, l'emoció positiva i la motivació són claus per activar la plasticitat cerebral. Quan un docent entén com processa la informació el cervell, pot adaptar el seu estil d'ensenyament per afavorir un aprenentatge més profund i durador.

 

 El cervell pot canviar a l’edat adulta?

Sí. Tot i que la plasticitat cerebral és més evident durant els primers anys de vida, investigacions recents han demostrat que el cervell adult també pot canviar. Per exemple:

- Aprendre un nou idioma o instrument musical pot generar noves connexions sinàptiques.  
- Practicar meditació o mindfulness enforteix àrees relacionades amb l'atenció i la regulació emocional.  
- La rehabilitació després d'un accident cerebral pot activar zones no danyades per assumir funcions perdudes.

Aquests descobriments han revolucionat la manera com abordem l'educació, la salut mental i la rehabilitació neurològica.

 

Implicacions educatives i terapèutiques

Entendre la plasticitat cerebral té enormes implicacions. En educació, permet dissenyar metodologies que respectin els ritmes individuals i fomentin l'aprenentatge actiu. En teràpia, obre la porta a intervencions que ajuden a recuperar funcions cognitives després de lesions o trastorns.

Com afirma Morandín-Ahuerma (2022), l'educació és un motor de neuroplasticitat positiva: com més estimulant, emocionalment segura i significativa sigui l'experiència educativa, més gran serà l'impacte en el desenvolupament cerebral.

 

Referències

• García Salaya, M., García Salaya, M. A., & García Salaya, M. J. (2025). La estimulación de la plasticidad cerebral en el proceso de aprendizaje en niños de educación básica. Universidad Nacional Autónoma de México. 
• Morandín-Ahuerma, M. A. (2022). Neuroplasticidad: reconstrucción, aprendizaje y adaptación. Universidad Autónoma del Estado de México.
• Ciencia Latina. (2024). Plasticidad cerebral como herramienta para favorecer habilidades cognitivas en alumnos con dificultades de aprendizaje. Revista Ciencia Latina, 8(2), 1–15.