ÚLTIMES NOTÍCIES
Entelekia
Blog
El secret del cervell adolescent: reflexions des de l’entrevista a David Bueno
Vull començar aquest post expressant la meva profunda admiració per David Bueno, no només per la seva trajectòria com a investigador i divulgador, sinó per la seva capacitat de transmetre conceptes complexos amb una claredat que emociona. La seva humilitat, proximitat i compromís amb l’educació fan que escoltar-lo sigui sempre un aprenentatge. El seu llibre El cervell adolescent és imprescindible, i l’entrevista que li van fer al podcast Vidas Ajenas em va semblar especialment reveladora. A continuació, comparteixo alguns dels punts clau que m’han ressonat, amb l’esperança que també us inspirin.
Per què l'adolescència és una etapa tan intensa?
David Bueno ens recorda que l'adolescència té un sentit evolutiu i biològic. És una fase del desenvolupament cerebral que compleix dues funcions essencials:
- Aprendre a socialitzar-se en un món adult complex.
- Conservar la curiositat al llarg de tota la vida, canalitzant-la des de la subadultesa.
El triangle del cervell adolescent
Durant aquesta etapa, tres zones del cervell experimenten canvis significatius:
- L'amígdala: es torna hiperreactiva, generant respostes emocionals més ràpides i intenses. Això és sa i necessari, ja que els adolescents s'enfronten a situacions noves sense l'experiència dels adults.
- La cortesa prefrontal: responsable de la presa de decisions i la gestió emocional, pateix una poda neuronal asincrònica. Perd connexions infantils i n'adquireix de noves, provocant una eficiència temporalment irregular.
- L'estriat: vinculat al plaer i a l'anticipació de recompenses. Tot i que no canvia gaire, els adolescents descobreixen quines activitats adultes activen aquesta zona, i ho fan per assaig i error. D'aquí l'impuls per trencar límits: “Si no miren què hi ha més enllà del límit, com sabran si és recompensant o no?”, diu Bueno.
Aquest procés explica per què poden coexistir comportaments infantils i adults en un mateix moment, sense una lògica aparent.
L’estrès i la comunicació amb adolescents
El nivell basal d'estrès en l’adolescència és el més alt de tota la vida. Això es deu al fet que el cervell es prepara per afrontar amenaces, focalitzant l'atenció i reduint la capacitat de reflexió. Per això, quan com a adults demanem explicacions davant una conducta no acceptable i elevem el to, ells es bloquegen. No és que no vulguin respondre, és que no poden.
El que necessiten és suport emocional sense sobreprotecció. Sentir-se acompanyats, però també empoderats. Estar a prop, sense envair. Com a exemple, Bueno proposa una cosa tan senzilla com trucar abans d'entrar a la seva habitació, igual que faríem amb un adult. El respecte construeix confiança.
Por, integració i grans preguntes
Un dels reptes emocionals d'aquesta etapa és la gestió de la por. Frases com “a l'institut us jugueu el futur” només l'incrementen. En canvi, acompanyar des de la realitat, sense dramatismes, fent-los saber que estem al seu costat, els ajuda a afrontar els desafiaments.
La integració social és una altra gran preocupació. Sentir-se al marge del seu grup eleva el seu estrès. Tot i que a vegades sembli que ens rebutgen, necessiten saber que som a prop.
I enmig de tot això, emergeixen les grans preguntes filosòfiques: Qui sóc? D'on vinc? Cap on vaig? No cal que les responguem, però sí facilitar espais perquè les comparteixin i reflexionin, dins d'una estructura de valors basada en el respecte i la convivència.
Per què perden la motivació a l’escola?
Si la motivació és innata, per què es perd? Bueno assenyala que sovint es valora més la nota que l'esforç, cosa que desmotiva. A més, el cervell adolescent és curiós pel seu entorn. Si els parlem des de contextos llunyans o abstractes, es desconnecten. Cal contextualitzar, treballar en entorns col·laboratius i aprofitar la seva necessitat de socialització.
Una manera eficaç de connectar és a través de la curiositat i l’anècdota. En lloc de parlar directament sobre ells, podem compartir històries similars que els convidin a reflexionar. “Saps què m'ha explicat la mare d'una amiga...?”
